dimecres, 27 d’octubre del 2010

Evolució de la percepció del graffiti.


Anys enrere els graffiters eren considerats uns vàndals i uns antisistema. Havien de pintar dins la negra nit, per evitar ser sancionats, i la seva obra es veia sotmesa a un irremeiable anonimat. Des de la simple signatura graffitera monocolor, en una cantonada, fins als més complexos dels dissenys, tots estaven ideats per ser vistos -en gran format -, cridant inexorablement l'atenció.

La perseverança dels seus artistes va fer que, poc a poc, alguns comerciants i ajuntaments, deixessin de repintar en colors neutres els seus espais, en un intent de voler anul·lar el clam i l'expressió artística del carrer. Poc a poc, el paisatge de grans persianes, parets nues i espais inerts varis es van anar transformant en una gran pissarra de combinacions de colors que van tenir la seva pròpia evolució cap a una major complexitat, un augment del color així com dels missatges socials en ells atresorats.

Des de fa un temps, els concursos de graffitis formen part del programa oficial d'algunes festes majors, existeixen botigues especialitzades, trobades professionals com la que es farà en breu i, fins i tot, algun nom propi destacat, com Bansky. Per una vegada, no us recomanaré que acudiu a cap espai concret sinó que, senzillament, aixequeu la vista quan camineu pel carrer o conduïu entre trànsit i semàfors. Mireu les parets que us envoltin, cerqueu en cantonades, tallers i fàbriques abandonades, persianes, espais cívicament ocupats i vorals de rius. Trobeu-hi aquest art, intenteu fer-ne connexions i aviat acabareu amb un graffiti al menjador de casa.



Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.