divendres, 22 de gener de 2010

5 anys sense Armand Quintana.


22 de gener del 2010. Ja fa cinc anys que els capricis de la vida van fer que l’Armand, deixés de viure-la.

Per molt temps que passi, de les persones que apreciem, per sort, sempre ens queda la memòria i els bons records.

L’Armand Quintana forma part d’un petit bocí de la meva vida, és un dels meus grans tresors de record.

Havia guanyat un premi literari i, a part d’un premi econòmic tant per l’escola com per mi, l’Armand va llegir el meu conte per la televisió comarcal.

Tot i que recordo l’alegria del premi, tinc gravada a la retina l’Armand amb el meu conte entre les seves mans, la veu greu de l’Armand llegint-lo, pausadament, fent totes i cadascuna de les comes que jo havia escrit. Des de llavors, l'Armand em va fascinar.


Armand, allà on siguis, et tindré en la meva memòria, fins que la vida també se m’endugui a mi. Espero que allà puguem continuar escrivint i llegint, com hem fet sempre; que, després dels records, és el què ens queda...

diumenge, 17 de gener de 2010

L'estrany menú del dia...


Heu menjat mai uns macaro? I uns macarnis? O potser uns macarmis?
Segur que mai us heu deleïtat amb el fantàstic piscado del día... I què dir de la divertidíssima sepyaalablancha -tot junt-. Menys mal que las croquetas devien ser bones!
(fés click sobre la imatge per veure-la ampliada)

dissabte, 2 de gener de 2010

2009: l'any en què guanyaren les adoberies de Vic!


S'ha acabat ja el 2009. L'any en el que, una vegada més, el moviment ciutadà ha fet que canviessin les coses.

Desafortunadament, com ja fa uns mesos que es comença a saber de forma més generalitzada, alguns polítics només accedeixen al poder per enriquir les seves pròpies arques personals i destruïr el patrimoni que és de tots.

Un d'aquests casos, com tants d'altres pobles, és el de l'Ajuntament de Vic. Volien destruïr una zona històrica i quasi única a Catalunya per construïr-hi uns pisos de luxe (malauradament, no és el primer cas a Vic). Estem parlant de les adoberies (feu click sobre la foto, per veure-la ampliada). Feia anys que existia el projecte, perillant la seva destrucció per sempre. El conjunt arquitectònic de les adoberies és d'època medieval (aquí rau la principal importància del lloc) però es pensa que l'enclavament podria haver estat ja escollit i emprat pels romans. Aquesta teoria, però, no s'ha pogut confirmar del tot, encara.

Des del 2007 que existia una plataforma ciutadana que defensava la seva recuperació i no destrucció. La seva incansable lluita ha fet que, dos anys després, les adoberies de Vic s'haguin convertit en BCIN, és a dir, en Be Cultural d'Interès Nacional. Podeu llegir-ne l'anunci i l'acord de la Generalitat, clickant aquí.

De cara al 2010, demano un desig: que les adoberies puguin tenir un nou projecte a sobre, però, en aquest cas, que sigui per la seva restauració, consolidació, remodelació i museització perquè, a partir d'aquest any, tots en poguem gaudir.

Per les adoberies de Vic i per tots vosaltres: feliç 2010!