diumenge, 28 de desembre del 2008

Togores versus Abelló. In memoriam.


Sempre és trist saber de la desaparició d’un artista. I més, si aquesta figura no té cap substitut a la vista. També em sorprenen les curioses coincidències vitals entre artistes, com que Joan Miró i Joan Abelló hagin mort el dia de Nadal. Tot i que van néixer en èpoques diferents, no puc deixar de veure moltes semblances entre Togores i Abelló. Us convido a endinsar-vos en la seva obra. Els dos van néixer en petites localitats: Cerdanyola i Mollet. Agafaren els primers pinzells de la mà dels seus respectius mestres. Impressionista el primer, neoimpressionista el segon. Coneixien la sordesa d’aprop. Viatges, ambdós, per Europa fan que s’enriqueixin amb noves cultures i amb la coneixença d’importants artistes. Festeig amb l’abstracció, en evolució i experimentació constant. Plenament consolidats als anys 50 en la seva pròpia tècnica. Certament, Togores em recorda a Cézanne (a Picasso o fins i tot a l'escultor Botero) i Abelló a Van Gogh, pintors als qui admiro. Gràcies als dos. Si existís el més enllà m’agradaria conèixer-vos a tots.

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

2 comentaris:

joan ha dit...

La pintura de qualitat existeix en molts artistes...., moltes vegades ens ha arribat els pintors creatius amb lenguatges diferents i innovadors...., lluny de les tècniques clàssiques... però un altre factor decisisiu sigui tenir un bon marxant d'art, un bon mercader amb contactes i amb ressó mediàtic..... Togores, poc conegut fora de l'entorn cerdanyolenc i Abelló, potser una mica més gràcies a les reunions que fèia, per aquest motiu, a més d'un museu, i amb més ressó mediàtic, faci que sigui més conegut, a Montcada i Reixac tenim un cas similar, però molt menys conegut, es tracta de Joan Capella, molt popular a la societat montcadenca, però desconegut i poc valorat fora d'un ambient local.....potser l'únic punt ferm el va tenir amb la figura de Joan Ramon Masoliver, li va obrir portes de galeries i crítica, però sense un marxant qualificat, la pintura de Joan Capella es diluirà en el temps i haurem perdut la oportunitat de reconèixer un gran pintor.

Eva Jove ha dit...

Doncs espero que algú pugui fer un bon estudi de la figura i l'obra de Joan Capella i que aquest no caigui en l'oblit!